pyrenean Way - GR10

Cet article est également disponible en: English, French, Spanish

El Tour du Valier és un passeig de sis dies per l’alt Pirineu, amb cinc nits en refugis. De manera automàtica, tens menys pes a la motxilla.

El terreny varia de bucòlic a dur, de gairebé pla a costerut; hi ha trams curts assegurats per cables. Sota els peus, la marxa varia des del fang, passant per l’herba, fins a una roca dura i implacable. Hi ha un camp de tartera desestabilitzant al nord del coll de la Pala de Clavera a la frontera catalano-francesa, que requereix atenció.

Abans de començar, vaig passar la nit a Seix, un poble bonic. El castell val la pena d’una visita, encara que només sigui per veure l’exposició sobre la cabra pirinenca o herc. Una altra possibilitat, si teniu temps de sobra, és el fascinant Museum des colporteurs de Soueix.

L’últim membre de la subespècie pirinenca va morir l’any 2000, però des de l’any 2014 hi ha hagut nouvinguts d’Espanya. Aquests cosins ibèrics van bé, amb uns 650 ara a la muntanya.

Vaig deixar el cotxe a l’aparcament de dalt de Salau (veure Navegació, més avall) i vaig seguir el riu Salat fins al seu naixement. Salat vol dir que aquí les muntanyes són plenes de minerals. La frontera amb Catalunya és a l’horitzó. És una caminada llarga però fàcil amb 1100m de desnivell.

Aquí hi ha óssos. Tot i que es veuen poques vegades, ataquen el bestiar, especialment les ovelles. L’estive (pastures d’estiu) de Pouilh a la capçalera de la vall va veure atacar dues ovelles pocs dies després de passar-hi. Em sembla que les ovelles van sent substituïdes a poc a poc per vaques i cavalls, menys susceptibles als atacs.

Tanmateix, les possibilitats de conèixer un ós són molt baixes. Fa 25 anys que vaig caminant pel Pirineu i encara no n’he vist cap.

El port de Salau era un enllaç clau entre l’Arieja, a França, i el Pallars Sobira. Es troba a només 2087 m sobre el nivell del mar i era freqüentat per viatgers i comerciants. Entre ells hi havia els colportors que caminaven llargues distàncies per vendre una gran varietat de mercaderies que portaven a l’esquena.

Al segle XIX es va talar el bosc de Bonabé al vessant catalan i la fusta s’exportava a França amb un telefèric. Les ruïnes del port daten d’aquella època.

 

El refugi del Fornet és accessible per carretera, fet que el converteix en un altre possible punt de partida del Tour du Valier. Davant hi ha un panell que explica la reintroducció dels óssos als Pirineus.

Com en altres llocs, el camí està senyalitzat amb les marques blanques i vermelles de la Grande Randonnée Transfrontalière. Aquí, les balises van acompanyades de llaços grocs.

 

És un llarg camí cap avall. El camí passa a un costat del Lac Long i després baixa al Lac Rond abans de tornar a pujar fins al següent refugi. Hi ha moltes pedres per negociar amb cura. Les taques de neu van ser realment un alleujament!

 

Després de sopar, els núvols van baixar, però encara feia prou calor per seure fora. Un alleujament benvingut de la calor dominant del dia.

Al matí, vaig pujar fins a la carena que hi ha darrere de l’edifici. Més enllà de la carena hi ha una zona coneguda com els Lauzets, l’occità per a petites lloses. El pendent està cobert de pedra, però és fàcil caminar.

Més enllà els ‘lauzets’ s’intercalen amb taques herbades. La baixada al llac de Milouga és forta però proveïda de esglaons metàl·lics als trams més difícils.

Aquest camí forma part del ‘Chemin de la Liberté’, una de les rutes utilitzades per refugiats i soldats per fugir de la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial (anant en l’altra direcció, evidentment). Hi ha cabanes de pastor a intervals però poc més senyal de vida a part del bestiar.

 

No vaig conèixer ningú fins que vaig arribar a la Cabane de l’Échelle (foto).

A sota, els núvols eren un alleujament benvingut del sol implacable.

Va ser fantàstic veure el refugi d’Esbintz. L’Adeline, que el dirigeix, té una horta i el seu company Mathias és ramader d’ovelles. Per tant, el menjar prové majoritàriament de la pròpia granja, quilòmetre zero. Les receptes, en canvi, poden venir de qualsevol lloc. Deliciós.

L’endemà, el camí va seguir el Tour du Biros. Una part es troba en un talús exposat. El camí no és massa ample. Després s’endinsa de nou al bosc abans de baixar a Saint-Lizier-d’Ustou i al refugi de la Colline verte. La pluja va començar a mitja tarda i es va convertir ràpidament en una tempesta. (Per cert, aquest és un patró meteorològic habitual a l’estiu. Intenta arribar als refugis abans les 16h.)

L’endemà estava ennuvolat i humit al principi, però no plujós. El refugi de Rouze és un altre gran exemple d’agroturisme.

 

Navegació

Pots començar on vulguis però el punt de partida clàssic a França és l’aparcament del coll de Pause, a l’oest de Couflens pel GR10. Malauradament, ara hi ha una barrera a 5 km, així que vaig decidir començar el meu itinerari des de l’aparcament de dalt de Salau. Des d’allà, l’itinerari passa pel Port de Salau i baixa fins a Fornet. L’endemà us portarà a Estagnous, amb la possibilitat de pujar al cim del Mont Valier (2828m). Les nits següents us allotjareu a Esbintz, la Colline verte i Rouze. Des de Rouze fins a Couflens és fàcil caminar. Vaig tornar a pujar a l’aparcament sense cap dificultat.

Vegeu Wikiloc per obtenir el GPS del Tour du Valier. També hi ha una sèrie de tracks GPS del Tour du Valier per cada dia, amb més fotos.

This entry was posted on Friday, August 16th, 2024 at 2:07 pm and is filed under Uncategorized. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a comment below, or trackback from your own site.